miércoles, 20 de junio de 2012

Autoavaluació

Bé, per començar he de dir, que aquest curs ha estat molt beneficiós per a mi. He aprés a controlar una serie de coses que, estic segur qué m'ajudaran molt en aquesta vida.
Les formules amb l'Excel han estat bé, però a la llarga han estat una miqueta aborrides, estan bé, perque t'ajuden en la administració de dades, però són moltes.
L'Access va ser un programa interesant, en el qual podies administrar les dades personals de diferents persones, m'agradat molt, però al principi anava una miqueta perdut, però finalmente he aprés a utilitzar-lo.
La pel·licula m'agradat moltisim, ''La xarxa social'' ha estat una passada.
Y per finalitzar, totes les activitats han estat bè, l'únic inconvenient es que algunes ativitats les he trobades aborrides.
El professor ha estat atent a tots el alumnes y ha estat per cadascun de nosaltres, per ajudar-nos en els nostres dubtes.

viernes, 1 de junio de 2012

Critica 'La xarxa social'

Té molt mèrit el que han fet David Fincher i Aaron Sorkin amb 'La xarxa social'.A partir d'una biografia que només dóna per omplir un fullet turístic s'han muntat una pel · lícula de dues hores de durada, d'impecable factura, amb possibilitats oscarianas.En principi, aquest film ha confirmat les meves sospites: l'èxit de Facebook és una passada, però la intrahistòria coneguda sobre els tripijocs per a la seva creació i creixement és d'allò més corrent en el món dels negocis en general, i en el d'Internet a particular.Qui no ha estat a prop d'un 'apropiador d'idees', a nivell personal i laboral, del que s'ha vist amb perplexitat el desvergonyiment amb el qual ha fet seves aquestes ocurrències profundes.I a la xarxa de xarxes, on impera la permanent infracció del 'Creative Commons', aquest tipus de 'furt' és el pa nostre de cada dia.Val, l'excepcionalitat en aquest cas és que allò que ha sortit del 'robat' s'ha convertit en un fenomen de masses, hiperadictivo, i que el 'lladre', Mark Zuckerberg és un tipus descrit per diverses fonts (que em temo que no li han enviat mai una petició d'amistat) com un gàngster cibernètic, un inepte, un friki sobrat, i un obsés de les dones i el sexe.Anem l'han pelat viu. A ell li donarà igual segurament, és el multimilionari més jove del món.Però per a mi la seva proesa està òrfena d'aquest grau necessari d'esforç personal, superació i sacrifici amb què compten les històries de la creació d'altres grans empreses o fenòmens d'èxit planetari, que les fa molt més excepcionals.El de Mark va ser 'chorizar' a altres el concepte bàsic d'una xarxa social, pegar-se unes setmanes de sessions maratonianes de programació i tenir la sort que el programat agradés moltíssim en un sector concret de persones, estudiants universitaris pijoteros, amb el perfil ideal i inquietuds superpropicias per al gran èxit de la iniciativa, que avui compta amb 500 milions d'usuaris.En resum, que personalment no considero que tot allò sigui mereixedor d'una adaptació cinematogràfica, excepte per aprofitar-se de la circumstància que Facebook ja és un fenomen mundial.El més, potser, que donaria seria per a un interessant documental d'una hora.Per això Fincher no ha centrat l'atenció d'aquesta pel · lícula al costat morbós de la personalitat de Mark, ni en com es va apropiar de la idea de la arrasadora xarxa social, i el procés de com Facebook ha arribat a ser el que és.David ha pivotat el film sobre allò que li podria donar més joc, la lluita judicial mantinguda entre Zuckerberg i el seu amic Eduardo Saverin, els bessons Cameron i Tyler Winklevoss, i Divya Narendra per aconseguir el reconeixement, a nivell de propietat intel · lectual, de ser els ideòlegs de Facebook.Que al final també és molt corrent i es redueix a deixar anar la pasta, la típica història de gènere.Però com a mestre que és, Fincher hipnotitza amb una trama legal que, encara que corrent en el fons, està explicada de forma magistral, amb caràcter sobri, recorrent a un excepcional joc de flashbacks que compten amb ritme i interès com va ser 'l'abans i el després 'a la relació dels litigants. Cal reconèixer l'esforç.En aquest sentit reflecteix a la perfecció l'enveja, la traïció, la decepció, la pèrdua de l'amistat per la recerca de notorietat, i tirant per a això de recursos artístics que m'han posat els pèls de punta (vegeu l'escena de la competició de rem).Aquí la contribució de Aaron Sorkin ha estat fonamental, adaptant la novel · la 'Multimilionaris per accident' de Ben Mezrich, amb uns diàlegs superbs i carregats d'adrenalina (el pròleg de la cinta és electritzant), i una crítica social evident, tot i que li hagi donat les tisorades necessaris perquè el llargmetratge sigui el més comercial possible.Tot i així no es pot evitar reconèixer que la terminologia utilitzada en aquests diàlegs els va a sonar a xinès manarien a aquells que no estan familiaritzats amb l'argot informàtic en general i en especial amb les xarxes socials. Superable, perquè tampoc aquest aspecte és tan reiteratiu per perdre.Potser la manera de reflectir la manera de ser de Mark és una cosa condescendent, per això de no crear enemistats amb els poderosos, tenint en compte que, segons el que coneixem, el fundador de Facebook és un capoll integral.Intenta transmetre el missatge que el comportament de Zuckerberg, que el va portar a robar la idea de la susdita xarxa social, és producte de la seva pròpia personalitat.En altres paraules, que posa draps calents per fer-nos creure que només es tracta d'un xaval solitari, que l'únic que pretén és ser acceptat en el seu entorn. És a dir, que ens doni pena de com és, especialment marcat en l'escena final de la pel.lícula, que m'ha semblat genial com a exemple d'això.En aquest sentit, el treball de Jesse Eisenberg, interpretant a Zuckerberg, és brutal. Fa que odiem al personatge, donant-nos ganes de donar-li dues bones llets. Diuen que la seva actuació és d'Oscar, i pot ser que sigui així.Encara que les interpretacions d'Andrew Garfield com Eduardo Saverin, al qual li veig molt bones maneres per portar-nos un bon renovat Spiderman, i la de Justin Timberlake com Sean Parker el creador de Napster, no són menys meritòries. El repartiment en general la veritat és una altra de les claus de l'èxit de la pel.lícula.Destacar el 'arranjament' CGI espectacular per representar els referits bessons Winklevoss: és un sol actor, Armie Hammer. Impressionant, em vaig empassar doblat l'efecte, per a mi eren dos germans reals clavaditos.En fi, que malgrat les seves vitoreadas excel · lències, sento que la història de Facebook, encara sense acabar de escriure, no tingui la suficient chicha per haver tret d'ella alguna cosa realment poderós per al cel · luloide, i haver fet una osca mestra més en la filmografia del seu director. Té millors cintes en la seva carrera.Malgrat tot, 'La xarxa social' és per a mi un dels films de l'any, marca Fincher.Deshacer cambios